El cordell fa sa cadira, avui al mati tornem a visitar en Gori a Vilafranca de Bonany perquè vam quedar que algun dia ens ensenyaria a fer un cordat i aquesta frase es la primera que ens diu, si el cordell es gros o prim o mes bonic o mes regular en el gruix…
acabem d’arribar de Manacor amb un tabulet de pi roig amb les mides de sempre, que ens ha fet en Jaume Bover, a en Gori li sembla be i quedem de fer-li l’encordat amb el dibuix de tota la vida “espina de peix”, ell el comença i al cap d’una estona ja passa la feina a la Magda, au au fes-ho tu!
acaba la primera passada i s’adona que s’ha confós a l’hora de calcular els fils i desprès de donar-li unes quantes voltes diu que es millor desfer i tornar a començar, així ho fem fins acabar la primera part , la seva dona la Maria que sempre l’ajuda a contar i a donar el vist i plau comenta que a les cadires que tenen a casa des de que es van casar son amb aquest dibuix d’espina de peix , d’això ja en fan 60 anys!. En Gori ha après a cordar de jubilat, amb el temps i corda a anat teixint dies i taburets i cadires que li han anat portant i descobrint nous dibuixos “ amb un error pots fer un dibuix nou”.
En Gori i la Magda van fent el cordat i quan veuen que ella podrà acabar sola ho deixen i ens acomiadem fins que tornem a Vilafranca.
Els cordats a Mallorca son tan comuns com ho pot ser la sobrassada, com diu en Tomeu Perelló de tabulets almenys n’hi ha un a cada casa, per seure d’avora el foc, per descalçar-se, per pujar-hi damunt hi arribar on no hi arribes, per fer feina… normalment els tamborets els han cordat no professionals, sobretot pagesos, el cordill mes emprat es el de pita però se’n pot fer servir qualsevol, antigament a Mallorca s’encordava amb “cordell de pauma de garballó”.
Cul de queixal 