Aquest mes de novembre hem viatjat a Itàlia, a la zona d’Urbino per impartir un curs de cistelleria catalana al conjunt de l’associació cistellera “Salicevivo”…
Hem enfocat el curs en fer el nostre “cistell de bolets”, amb la tècnica pròpia de “cul de queixal i bora cargolada”, ja sabíem que fa temps que aquest cistell despertava passions per Itàlia, però el que no contàvem es en la participació massiva de tota l’associació al curs. Ha estat un repte important impartir un curs tant llarg, preparar el material que estigui en condicions per treballar-lo en cada moment, del principi al final de la durada del curs (8 dies)…
La bona organització del curs per part de l’associació ens ha facilitat molt la feina, també i sobretot vull destacar la bona acollida i la manera tan extraordinària en que ens han tractat en tot moment, instal·lats a casa de la Viviana i en Marco on hem conviscut i fet els cursos. Hem comprovat que la frase feta que “italians i catalans tots som germans”, en aquesta ocasió ha estat ben certa, sobretot a l’hora d’entendre’ns amb l’idioma, l’Antonio parlant el seu dialecte de la zona i nosaltres català ens entenem quasi a la perfecció!.
Durant el curs hem tingut un dia de descans, que l’hem dedicat a visitar la ciutat de Urbino amb la Viviana , en Marco i l’Enço que ens han conduit a visitar la ciutat i el Palacio Ducale on hem pogut entendre l’importància cultural que ha esdevingut Urbino. Han estat molt interessants, durant tots aquests dies, totes les explicacions d’un mestre com en Marco per situar-nos , ja m’hagués agradat tenir un mestre com ell !!!
Acabant el cistell i desfent l’entrellat de la bora de tres ramals “la trecia a tre” tal com diuen ells, i es on tenien mes dubtes, ens adonem que això s’està acabant i ara ja hauríem continuat mes dies fins i tot!. Ja fa alguns anys que anem impartint cursos, però potser cap de tan intens i emocionant com aquest, amb tanta diversitat de persones i tants dies seguits; Marxem d’Urbino, amb una experiència professional i humana que segur no l’oblidarem mai, com diu la Magda “sobre un núvol” que potser no cal baixar-ne (això ho dic jo!), i sobretot havent après tantes coses…
Tutto a posto!
Cul de queixal 