NANSES TRADICIONALS PESQUEN MEROS AL CABO DE PALOS

Després de viatjar tota la nit arriben al taller des de Murcia  dos biòlegs,  en Carlos i en Ramón, a recollir unes nanses per començar el seu treball de seguiment de la vida dels Meros.

Amb prou feines i treballs ajustant tots els caps aconseguim carregar les cinc nanses, de dimensions considerables, al remolc i al cotxe, i amb la brillantor als ulls característica dels pescadors , comenten que demà passat ja seran sota l’aigua.

La història va començar la primavera passada quan vam rebre un encàrrec de fer uns gambins per pescar meros per un treball  des  d’una secció de l’Universitat de Murcia dedicat a l’investigació marina concretament a la zona del Cabo de Palos. La campanya va durar des de juny fins al novembre i vista la seva rotunda efectivitat pesquera i superant totes les previsions de llarg, aquest any tornen   fer l’encàrrec de tres gambins més, però afegint a la comanda una rèplica de dues nanses tradicionals emprades al Cabo de Palos per la pesquera del mero, ja que els gambins en principi són originals de les Illes Balears i la Costa Empurdanesa.

Esperem en delit que aquest any també tinguin bones pesqueres i puguin assolir els seus objectius de recerca del medi marí a l’entorn dels meros amb tota satisfacció i nous coneixements sobre aquest habitant del nostre mar.

No sabem exactament la raó però es sorprenent, o no!, que en  uns moments en que la tecnologia i la modernitat en general deixa costums, normes i maneres de fer ancestrals arraconades, aquests ormegos de pesca utilitzats al començament de dels civilitzacions encara son necessaris perquè es el que funciona més, i com diu en Floriàn pescador de  Sa Riera “ Si s’hagués continuat pescant amb nanses i de forma tradicional encara hi hauria peix per tothom, les nostres pesques eren molt més racionals que les que es fan avui dia”.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en El taller, Nanses. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s